I ara què?

Molt bones a tots i totes. Després de molt de temps torne a escriure a aquest blog. Fa quasi un any que no passava per ací. El motiu principal que m'ha fet tornar són els canvis que m'han anant passant en aquests dies. És un plaer informar que per fí he finalitzat els meus estudis. Ja sóc Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió. Ha estat un camí llarg però tot arriba al seu final. La meua pregunta és, i ara que?

Doncs no tinc ni idea. Són molts els dubtes que se'm presenten al davant. Camins d'incertesa que faran definir el meu futur. De moment no hi ha cap expectativa de trobar feina relacionada amb el meu camp però mai s'ha de perdre l'esperança. Serà l'hora de començar a trobar la meua independència. Començar a viure pel meu compte. Ara és el moment.

Arriba l'hora de fer balanç!

Arriba l'hora de fer balanç d'aquest any que acavem de tancar. Un 2013 que a grans trets ha estat un any decent.

He anat creixent com a persona (cosa bona) mitjançant la meua participació i implicació al Consell de l'Estudiantat, en "mans" del Front d'Estudiants per la Universitat Pública, on el SEPC forma part. També vaig impulsar unes festes alternatives al poble que han acabat consolidant-se amb la creació del Casal Popular de Vila-real, al meu entendre, i crec que no m'equivoque, molt necessari a la ciutat. Amb les Almorranes Garrapinyaes vaig publicar el nostre segon treball d'estudi "Homes, homenets i cagamandúrries" (descàrrega gratuita ací) així com el nostre primer videoclip de la cançò "L'única arma" que obri el disc (pega-li una ullada!). També he viatjat amb ells pels pobles de la meua terra! No he viatjat a l'extranger, ni tan sols a Castella o a Aragó o a Murcia... M'he "enamorat", m'he "desenamorat"... Ja sabeu com sóc! He conegut gent meravellosa, d'altres que creia conèixer els he acabat coneixent i no són gens meravellosos, coses de la vida si més no. No he pogut finalitzar els meus estudis, però el tinc enfilat i ara si que si! No he trobat feina, cosa prou normal en aquests temps de "crisi" (a mi m'agrada dir-li ESTAFA). He presenciat el sacrifici de León, un gos, un amic, que ha format part de la meua vida al voltant de 14 anys... 

Bé, ja està bé, que en lloc de fer un balanç estic fent un resum de l'any!

Acabaré dient que la vida és riure, plorar, patir, disfrutar, enfadar-se, perdonar, crèixer, estimar... Així doncs puc dir que estic ben viu!

És l'hora de pensar, actuar i crear un 2014, ni millor ni pitjor, simplement el meu 2014!

Salut i lluita!

"A la vida no es tracta de trobar-se un mateix, es tracta de crear-se un mateix"

(George Bernard Shaw)

Amors i desamors!

L'altre dia vaig trencar de forma oficial qualsevol tipus d'implicació amb el que ha estat la meua família al llarg d'aquests 8 o 9 anys i ara és el moment de fer un balanç del meu pas per allà.

Així sense aprofundir massa podria dir que ha estat una experiència molt positiva formar part d'aquest projecte. Veure com nous reptes apareixen al davant i com amb la teua feina, el teu suor i la teua preocupació, juntament amb els companys i companyes que han passat i que s'han quedat, s'ha tirat endavant i s'ha consolidat el que podriem dir el referent del moviment estudiantil a la universitat. Si, estic parlant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC, anterioment CEPC).

Són 9 anys que ara es miren en perspectiva. Encara recorde el primer dia, la meua primera assemblea -descobrint que és això d'una assemblea- callat, amb una certa "por", molta timidessa, característica en mi si més no, i d'ahí van sorgir moltes amistats i vaig anar creixent com a persona, creant-me una consciència social que els estudis no t'aporten. He guanyat als meus temors arribant a ser coordinador de nucli previament havent passat per responsable económic. He viatjat pel tot el país, coneixent indrets de la meua terra. Coneixent gent que sempre estarà voltant pel meu cap! Vaig tenir una passada fugaç per l'organització nacional formant part de la STO. Són molts els records que passen pel meu cap i són dificils de plasmar en paraules. A mode de resum... acampades a la facultat, viatges amb bus interminables, dormir malament i "aguantar" tot un cap de setmana de xarrades per a formar-me, manifestacions, vagues, sopars, festes, concerts, més xarrades, assemblees, reunions, pancartes, encartellades, exposicions, encartellades de nou...

Malauradament, com tot en esta vida, també hi han certes coses negatives. Massa mal de caps, tal vegada per la meua forma de ser, que tal vegada siguen els culpables dels meus brots de soriasi nerviosa (que fa anys que no tinc); Salar-me les classes per fer feina que ha repercutit en el meu pas acadèmic; i poca cosa més.

Com observeu, són més les coses positives que les negatives i és per això que estic orgullós de dir que jo he format part del SEPC. Tinc la tranquilitat pròpia d'una persona que sap que ha fet tot el que pogut, tot allò que ha estat a les seus mans i se'n va amb el cap ben alt, sabent que ha estat conseqüent amb les seves idees.

Companys, molta força i espenta. Són temps difícils, temps de lluita! Però vindran altres dies que bufe bon vent, la victòria és nostra!

I per què no?

Avui després de 4 mesos i 18 dies (més o menys) des de la meua última entrada m'enrecordat d'aquest blog i m'he dit "I per què no tornar a rependre'l?" i ací estic.

En la meua última entrada parlava de certes coses, certs propossits, i aprofitant aquest temps que ha passat faré un anàlisi d'allò que he portat a terme i que no.

Per una banda dir que la part de cultivar la ment no l'he portava a terme, lamentablement no tinc adquirit eixe plaer per la lectura des de menut. Continuaré intentant-lo. Pel que respecta a cultivar el cos, doncs dir que he perdut 10kg i ara pareix que per fi m'estic conscienciant d'anar al gimnàs, a banda de practicar brazilian jiu-jitsu.

En el tema del canvi d'actitut, estic prou content, el positivisme encara regna el meu cap, i encara que no tots els dies, intente tenir un somriure a la boca.

Projectes iniciats? I tant que si, just ara acabem de passar les primeres Festes Alternatives de Vila-real i la valoració que hi trec és molt positiva, content de la feina ben feta, tot i que cal millorar certes coses i això no és roïn.

Projectes finalitzats? Bé, encara no ha acabat el curs però tot pinta que tindré que traurem el projecte a principis del curs que ve. Ara bé, vaig dir que aquest any si o si em trac la carrera i l'any acaba en desembre (guinyo, guinyo)

Res, tampoc m'agradaria pegar-vos la xapa després de tant de temps, simplement dir que espere passar per ací

més a sovint. És un moment en el que em pare a pensar, reflexionar i plasmar els meus pensaments i clarificar coses, vaja, com una teràpia!

Ens llegim pròximament!

Any nou...

Aprofitant la conjuntura del canvi d'any he aprofitat aquestes vacances per a reflexionar un poc sobre mi i la primera reflexió que he tret és que en aquesta vida hi ha que anar amb una actitut possitiva així que primer de tot tocarà canviar el títol del bloc. Dit i fet!

Seguint amb les reflexions i amb els propòsits per al nou any que acavem d'encetar m'han vingut al cap els següents:

• Cal continuar amb un canvi d'actitut: Si agafem la vida de forma possitiva i no ens centrem sols amb les coses negatives serem més feliços.
• Ficar-se en forma, tant física com psíquica: Continuant amb la búsqueda de la felicitat pròpia dels éssers humans, pense que cal cultivar la ment. Llegir, escriure, dibuixar, crear... són les claus fonamentals per a tenir un cap actiu. Pel que respecta a la part física, lo típic, dieta, esport i reducció o eliminació dels vícis. Un cos saludable, en forma, actiu, ajuda a fer el dia a dia més agradable.
• Finalitzar projectes: Aquest any és l'any que, si o si, finalitze la titulació d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió.
• Iniciar projectes: En aquesta vida no s'ha d'estar mai aturat. És per això que nous projectes venen al cap. Alguns ja van prenent forma, altres no són més que idees desestructurades pel meu cap. Ja aniré informant.

Bé, suposse que els meus propòsits no diferiran massa de la resta de la gent però és normal ja que no hi ha res que ens diferencie en el lloc més recondit del nostre interior.

Per a finalitzar sols diré, sigues feliç! La teua felicitat portarà felicitat a les persones que t'envolten i la felicitat d'aquestes al seu entorn i així fins l'infinit.

Somriu perquè anem a guanyar!

L'etern dubte

Avui faig 27 anys.

Dubtes i incertesa.

Frustacions i il·lusions.

Un món al davant.

Un trajecte per recorrer.

La qüestió principal:

quin camí triar?

Tu en quin equip jugues?

Els 90 minuts s'han consumit, estem a la prorroga. Els nostres defenses estan desorganitzats. Els seus són durs, els migcampistes juguen a despistar i els davanters no tenen cap pietat, saben clavar-la molt bé. Una jugada magistral i Gooooooooooool! Ja estem "rescatats"! Partit perdut.

La competició continua, els nostres estan desorientats, embriagats per les estratagemes dels migcampistes. Sense quasi adonar-se Goooooooool!, Goooooooool! i Goooooooool! Copagament sanitari, pujada de la llum i el gas i Bankia 100% "nacionalitzada". Un altre partit perdut.

Demà hi ha un nou encontre, quin serà el resultat? Els davanters ens colaran un altre gol pujant l'IVA? Els migcampistes continuaran despistant retransmeten la final de l'eurocopa? Els seus defenses continuaran amb la repressió a les nostres lliutes? Malauradament crec que tornarem a perdre i em rebenta!

Senyores i senyors, els seus defenses són la polícia, els migcampistes que despisten són els mitjans de comunicació i els davanters la classe política que ens "governa". Un equip que es creu imparable i guanyador però l'àrbit encara no ha xiulat el final, estem en el temps de descompte i cal recobrar les forces!

Sols una cosa més, tu en quin equip jugues?