dimarts, 24 d’abril del 2012

"Cuidado que vienen curvas"

Es per tots conegut que a l'escola els xiquets i les xiquetes poden ser molt roïns. Aquests tenen la capacitat de menysprear als seus companys atacant-los dia rere dia pels seus "defectes": "Cuatro ojos, rey de los piojos", "jirafa", "gordo", etc. poden ser clars exemples, i de ben segur que tornen a la vostra memòria records d'aquest passat -en alguns no tant recent- ja siga com a atacants o com atacats. I direu: "Este home per què parla d'acò ara?". Doncs el fet està que anys després de deixar l'escola, m'he vist en la mateixa situació que quan era menut. Són moltes les vegades que després d'un concert m'han dit: "Ei tio, no et quedes en calçotets que fas mal a la vista" o sentir comentaris de l'estil: "Com podeu anar a vore a eixe cantant". Si penseu que m'afecten eixos comentaris aneu apanyats. Penseu que per a fer això cal tenir-los ben posats. Per a una persona que entre dins dels cànons de bellesa marcats, ja siga per metabolisme o per voluntat pròpia, és molt fàcil fer-ho, segurament mai s'ha plantejat no fer-ho, no li ha fet falta.

El que no arribe a comprendre, i em rebenta, és vore a gent, tècnicament adulta i amb uns ideals alternatius, reproduir aquests patrons de menyspreu cap als seus semblants per qüestions físiques o estètiques. Penseu que no se com sòc? Penseu que no se que tinc panxa i pits? Clar que ho sé, cada matí, cada vesprada, cada nit em veig. Porte quasi 27 anys veient-me!

Així que no cal que em recordeu de tant en tant com sòc. Com he dit, em conec prou bé. Molt trista ha de ser la vostra vida per a perdre el temps parlant d'eixes coses, vosaltres voreu. Com diem en una cançó, si els plantes la cara alçant el cap ben alt és un cop de puny per a ells en tot el nas. Fa temps vaig decidir alçar la cara i amb la cara ben alta continue!

I recordeu: "Cuidado que vienen curvas".