Cal canviar la forma de funcionar

Després de llegir una entrada d'un amic que parla sobre que fer davant de les eleccions m'ha sorgit una idea que cada vegada agarra més força dintre meu.

Arran de les movilitzacions conegudes com el 15-M o Indignats pareix que "tot" el mon ha obert els ulls. Ja no es creuen la manipulació dels mass media, no es creuen les mentides que ens vomiten cada dia, a cada monent. I la meua pregunta és, realment ha canviat la forma de treballar d'estos "Indignats"? Jo crec que no. Sense intenció de generalitzar, la gent no ha fet més que seguir la moda de la protesta. No es qüestionen res, simplement es limiten a reproduïr allò que els diuen que han de reproduïr. Exemple clar, la campanya pro-vot de les opcions minoritàries a les eleccions.

Realment tots aquells o aquelles que comparteixen imatges o lemes al facebook o retweetegen al twitter fan un anàlisi d'allò que estan transmeten?. A vore, no em malinterpreteu, no estic a favor del vot en blanc però d'ahí a demanar el vot per als partits minoritaris com a una sol·lució del problema crec que és un error. Si estàs d'acord amb una opció pol·litica doncs la votes, si penses que ninguna opció és per a tu i et creus el sistema, doncs vot nul; i si no et creus el sistema, doncs abstenció.

Pensar i reflexionar, no seguir la corrent del moment!

Solitud

"La solitud, llevat d'excepcions, és una experiència indesitjada similar a la depressió i l'ansietat. És diferent de l'aïllament social i reflecteix una percepció de l'individu respecte a la seva xarxa de relacions socials, bé perquè aquesta xarxa és escassa o perquè la relació és insatisfactòria o massa superficial. Es distingeixen dos tipus de solitud: l'emocional, o absència d'una relació intensa amb una altra persona que ens produeixi satisfacció i seguretat, i la social, que suposa la no-pertinença a un grup que ajudi l'individu a compartir interessos i preocupacions. D'altra banda, sembla que la solitud està relacionada amb la capacitat de les persones per manifestar els seus sentiments i opinions."

Tinc la sensació d'estar sol i al llegir el text aquest m'he sentit molt identificat amb el segon tipus de solitud que hi diu. Trobe a faltar un grup d'amics fixe, un grup de gent que saps que pots contar amb ells. Tinc molta gent coneguda, alguns amics, però la distància, menuda ja que són dels pobles veïns, és un impediment, almenys per a mi, per a mantenir una relació forta amb aquesta gent. Veig com les nostres vides evolucionen de forma diferent. Veig que cada vegada que quede amb ells han passat coses noves que m'he perdut i em sento com un extrany. Com si no formara part de les seves vides.

Intente buscar una sol·lució però no se m'ocorre cap. Que penseu?