Amors i desamors!

L'altre dia vaig trencar de forma oficial qualsevol tipus d'implicació amb el que ha estat la meua família al llarg d'aquests 8 o 9 anys i ara és el moment de fer un balanç del meu pas per allà.

Així sense aprofundir massa podria dir que ha estat una experiència molt positiva formar part d'aquest projecte. Veure com nous reptes apareixen al davant i com amb la teua feina, el teu suor i la teua preocupació, juntament amb els companys i companyes que han passat i que s'han quedat, s'ha tirat endavant i s'ha consolidat el que podriem dir el referent del moviment estudiantil a la universitat. Si, estic parlant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC, anterioment CEPC).

Són 9 anys que ara es miren en perspectiva. Encara recorde el primer dia, la meua primera assemblea -descobrint que és això d'una assemblea- callat, amb una certa "por", molta timidessa, característica en mi si més no, i d'ahí van sorgir moltes amistats i vaig anar creixent com a persona, creant-me una consciència social que els estudis no t'aporten. He guanyat als meus temors arribant a ser coordinador de nucli previament havent passat per responsable económic. He viatjat pel tot el país, coneixent indrets de la meua terra. Coneixent gent que sempre estarà voltant pel meu cap! Vaig tenir una passada fugaç per l'organització nacional formant part de la STO. Són molts els records que passen pel meu cap i són dificils de plasmar en paraules. A mode de resum... acampades a la facultat, viatges amb bus interminables, dormir malament i "aguantar" tot un cap de setmana de xarrades per a formar-me, manifestacions, vagues, sopars, festes, concerts, més xarrades, assemblees, reunions, pancartes, encartellades, exposicions, encartellades de nou...

Malauradament, com tot en esta vida, també hi han certes coses negatives. Massa mal de caps, tal vegada per la meua forma de ser, que tal vegada siguen els culpables dels meus brots de soriasi nerviosa (que fa anys que no tinc); Salar-me les classes per fer feina que ha repercutit en el meu pas acadèmic; i poca cosa més.

Com observeu, són més les coses positives que les negatives i és per això que estic orgullós de dir que jo he format part del SEPC. Tinc la tranquilitat pròpia d'una persona que sap que ha fet tot el que pogut, tot allò que ha estat a les seus mans i se'n va amb el cap ben alt, sabent que ha estat conseqüent amb les seves idees.

Companys, molta força i espenta. Són temps difícils, temps de lluita! Però vindran altres dies que bufe bon vent, la victòria és nostra!