Avui faig 27 anys.
Dubtes i incertesa.
Frustacions i il·lusions.
Un món al davant.
Un trajecte per recorrer.
La qüestió principal:
quin camí triar?
dimarts, 30 d’octubre del 2012
dissabte, 30 de juny del 2012
Tu en quin equip jugues?
Els 90 minuts s'han consumit, estem a la prorroga. Els nostres defenses estan desorganitzats. Els seus són durs, els migcampistes juguen a despistar i els davanters no tenen cap pietat, saben clavar-la molt bé. Una jugada magistral i Gooooooooooool! Ja estem "rescatats"! Partit perdut.
La competició continua, els nostres estan desorientats, embriagats per les estratagemes dels migcampistes. Sense quasi adonar-se Goooooooool!, Goooooooool! i Goooooooool! Copagament sanitari, pujada de la llum i el gas i Bankia 100% "nacionalitzada". Un altre partit perdut.
Demà hi ha un nou encontre, quin serà el resultat? Els davanters ens colaran un altre gol pujant l'IVA? Els migcampistes continuaran despistant retransmeten la final de l'eurocopa? Els seus defenses continuaran amb la repressió a les nostres lliutes? Malauradament crec que tornarem a perdre i em rebenta!
Senyores i senyors, els seus defenses són la polícia, els migcampistes que despisten són els mitjans de comunicació i els davanters la classe política que ens "governa". Un equip que es creu imparable i guanyador però l'àrbit encara no ha xiulat el final, estem en el temps de descompte i cal recobrar les forces!
Sols una cosa més, tu en quin equip jugues?
dimarts, 24 d’abril del 2012
"Cuidado que vienen curvas"
Es per tots conegut que a l'escola els xiquets i les xiquetes poden ser molt roïns. Aquests tenen la capacitat de menysprear als seus companys atacant-los dia rere dia pels seus "defectes": "Cuatro ojos, rey de los piojos", "jirafa", "gordo", etc. poden ser clars exemples, i de ben segur que tornen a la vostra memòria records d'aquest passat -en alguns no tant recent- ja siga com a atacants o com atacats. I direu: "Este home per què parla d'acò ara?". Doncs el fet està que anys després de deixar l'escola, m'he vist en la mateixa situació que quan era menut. Són moltes les vegades que després d'un concert m'han dit: "Ei tio, no et quedes en calçotets que fas mal a la vista" o sentir comentaris de l'estil: "Com podeu anar a vore a eixe cantant". Si penseu que m'afecten eixos comentaris aneu apanyats. Penseu que per a fer això cal tenir-los ben posats. Per a una persona que entre dins dels cànons de bellesa marcats, ja siga per metabolisme o per voluntat pròpia, és molt fàcil fer-ho, segurament mai s'ha plantejat no fer-ho, no li ha fet falta.
El que no arribe a comprendre, i em rebenta, és vore a gent, tècnicament adulta i amb uns ideals alternatius, reproduir aquests patrons de menyspreu cap als seus semblants per qüestions físiques o estètiques. Penseu que no se com sòc? Penseu que no se que tinc panxa i pits? Clar que ho sé, cada matí, cada vesprada, cada nit em veig. Porte quasi 27 anys veient-me!
Així que no cal que em recordeu de tant en tant com sòc. Com he dit, em conec prou bé. Molt trista ha de ser la vostra vida per a perdre el temps parlant d'eixes coses, vosaltres voreu. Com diem en una cançó, si els plantes la cara alçant el cap ben alt és un cop de puny per a ells en tot el nas. Fa temps vaig decidir alçar la cara i amb la cara ben alta continue!
I recordeu: "Cuidado que vienen curvas".
dilluns, 23 de gener del 2012
TIC i moviments socials
1. Visió general
2. TIC i 15-M
El moviment 15-M, o altrament conegut com Indignats, és un moviment que va sorgir el maig de 2011 a l'estat espanyol arran del descontent de la societat amb l'actual sistema polític i la desconfiança amb la classe política. Convocades mobilitzacions en diferents ciutats de l'estat per al dia 15 de maig, d'ací el seu nom, després d'una gran afluència de participants, la convocatòria de Madrid decideix acampar la plaça de la Porta del Sol. Aquesta acampada va ser secundada en els següents dies per altres ciutats, com per exemple Barcelona, València, Granada o Castelló de la Plana.
No obstant, després d'aquesta introducció explicativa sobre el 15-M, aquest treball es centra en l'estudi sobre com es va vertebrar i gestar el moviment gràcies a les xarxes socials, en concret la xarxa de microblogging Twitter, deixant al marge les connotacions polítiques i socials del moviment. També cal mencionar que aquest moviment no s'ha centrat sols en les ofertes comercials de xarxes socials ja que passat un temps va començar a utilitzar la xarxa N-1, dispositiu tecnopolític sense ànim de lucre que pretén ampliar les possibilitats de crear i difondre continguts utilitzant eines lliures, desenvolupades i autogestionades des d'una ètica horitzontal i antagonista per a la base i des de la base (iii). Com diu Valderrama (2008), els moviments socials poden optar per acollir-se plenament a les plataformes tecnosimbòliques que les TIC proposen, les quals des del seu disseny mateix es troben generalment travessades pels interessos del mercat i per hegemonies de divers tipus, o poden per contra redissenyar-les via l'apropiació mateixa, l'adaptació cultural o la transferència tecnològica crítica en funció del seu propi projecte polític.
Si analitzem certs antecedents de la història recent de l'estat, trobem a l'any 2004 el que es podria considerar la primera pràctica de ciberactivisme. Ens referim a les mobilitzacions per a protestar per la política d'informació del govern sobre l'autoria dels atemptats, on les persones es van cridar als carrers mitjançant els sistema de missatgeria SMS. Des d'aquest any fins al 2011 no s'ha donat cap altre moviment, que sorgit en el món virtual, haja eixit al carrer per a fer “públiques” les seves demandes, com és el cas del opositors a la “Ley Sinde”, que al igual que el 15-M utilitzaven, i utilitzen, Twitter com a eina de difusió. Tan mateix, cal dir que es pot considerar a aquests dos moviments, entre altres, com a antecessors del moviment d'estudi.
Una qüestió que ronda pel cap és, com és possible que aquest moviment haja saltat del món virtual al món real? Per una banda podríem trobar la fàcil empatia de la societat amb les seves demandes. Conceptes com “democràcia real” o “no ens representen” són fàcilment adquirits tenint en compte la situació de crisi que vivim i el descrèdit que s'ha llaurat la classe política pels nombrosos cassos de corrupció. Per un altra banda trobem tot lo referent a les xarxes socials i com de fàcil i ràpid és fer circular la informació, mencionat en l'apartat anterior. Si mirem la topologia d'aquestes xarxes trobem que són l'espai idoni per a l'exposició d'idees i el seu posterior debat, així com la seva expansió. Per últim, tal vegada aquesta diferencia entre on line i off line ha perdut (part de) sentit. (Ferreras:2011).
Les convocatòries, primer de les manifestacions inicials, després de tots els actes, es van realitzar principalment per Facebook i Twitter, sense oblidar la típica difusió d'encartellades pels carrers i el repartiment de propaganda (de forma anecdòtica), reduint així la despesa econòmica destinada a la difusió. Si mirem la il·lustració 4 (Ferreras:2011) on és mostra l'activitat de Twitter en el mes de maig de 2011 s'observa un creixement considerable del nombre de tweets en el dies posteriors a les mobilitzacions arribant el dia 20 de maig, dia de les eleccions autonòmiques i locals, als 200.198 tweets. En l'interval comprés entre el dia 16 i el dia 20 podríem dir que aquest creixement segueix una funció de creixement exponencial. Aquest fet denota un gran nombre de participació per part dels usuaris d'aquesta xarxa en gran part gràcies a la popularització dels nous dispositius mòbils amb connexió a Internet, els quals conten amb el suport de programari necessari per a publicar en aquestes xarxes. Si mirem la il·lustració 5 (Ferreras:2011), on es mostra quins hashtags, cadenes de caràcters formades per una o varies paraules precedides d'un coixinet que s'utilitzen per a obrir un tema, observem que en l'interval de dies anteriorment mencionat les etiquetes més utilitzades són #acampadasol, #spanishrevolution, #15m o #nolesvotes entre altres. En el pas del temps, aquests hashtags han anat canviant, cosa que demostra que els membres del moviment social coneixen les peculiaritats de la xarxa, per a que l'algoritme del sistema registrara la novetat fent que aquestes etiquetes passen a ser trending topic i per tant, es continue visualitzant el moviment al llarg dels mesos.
Aquest resó no es va quedar sols dins de les fronteres de l'estat però. L'essència global d'aquestes xarxes va fer possible que es visualitzara el moviment en altres indrets del nostre planeta. El dia 21 de maig Spain fou la paraula més buscada a l'edició online del periòdic estatunidenc The New York Times, el diari Washington Post informava el dia 16 de maig de les manifestacions del 15-M (Ferreras:2011) i es van donar mostres de suport mitjançant concentracions i altres accions davant les ambaixades espanyoles en diferents ciutats europees, com és el cas de París, Berlín o Lisboa, així com en altres països fora del continent europeu, com per exemple Marroc, Israel o Estats Units.
No obstant, després d'observar aquesta participació queda per estudiar quina ha estat la influència als mitjans de comunicació i als partits polítics. Si fem una ullada a les notícies, ja siguen en paper, en imatge a través de la televisió o en format digital, dels principals diaris o televisions, els quals també tenen els seus usuaris corresponents a Twitter, observem que aquests mitjans de comunicació no en van fer quasi difusió fins que la junta electoral de Madrid prohibirà l'acampada d'aquesta ciutat el dijous abans de les eleccions.
Pel que respecta a l'ús que els partits polítics o en defecte els seus dirigents s'observa que l'ús que li donen a aquestes xarxes és limita a l'enviament d'informació sense prestar atenció a l'activitat que allà es dona, en definitiva, sense prestar atenció a les inquietuds d'una part del poble. La gran majoria dels polítics no van preveure aquestes mobilitzacions i els va agafar un poc desprevinguts, fet que s'evidencia amb el canvi de les agendes polítiques a pocs dies de les eleccions.
Després d'aquest anàlisi de dades centrant-nos en un cas concret i recent de moviment social que es va gestar mitjançant la utilització de les noves tecnologies es pot arribar a la conclusió de que s'ha obert un nou horitzó, un nou front de “lluita” per als moviments socials i en general per a tota activitat social o política, actualment desaprofitat. Ja no val seguir amb les velles pràctiques utilitzades en la comunicació. Les noves tecnologies no han de ser un nou canal “estàtic” de difusió, s'han de convertir en un canal “dinàmic” de comunicació on els usuaris, en definitiva la societat, puga interactuar lliurement expressant i debatin les seves idees i inquietuds. S'ha de passar de mers consumidors a ser també productors d'informació, cosa que, generalment a dia d'avui, encara no es dona.
L'any 1846 Lorenz von Stein, economista, sociòleg i administrador públic alemany, va introduir al llenguatge acadèmic el terme “moviment social”. Podem definir aquest concepte com una agrupació de gent o entitats amb una idea o unes idees de tipus social, a implantar en la societat, en els agents socials i civils, en els poders públics, etc., generalment amb voluntat de canvi (i). Des del seu origen, els moviments socials, ja siguen moviments obrers o moviments feministes per nombrar alguns, han utilitzat les tecnologies que tenien al seu abast per a fer arribar les seves idees al conjunt de la societat. Per ficar un exemple, amb l'accés a la impremta es va facilitar la creació de documents pamfletaris per a repartir a les portes de les fàbriques o en mig de les places. Podem afirmar sense por a equivocar-nos que l'aparició de noves tecnologies ha obert nous camps d'actuació i ha modificat les formes de treballar dels moviments socials al llarg de la història. L'època que estem vivint no és una excepció. Amb el naixement i consolidació d'Internet els moviments socials han pogut trencar certs límits que abans eren impossibles de trencar. Per una banda amb Internet s'agilitza l'accés a la informació, es trenquen les distàncies en la comunicació i s'amplia el nombre de possibles receptors o emissors. Una notícia en una part del món pot ser llegida en l'altra part en mil·lèsimes de segon per qualsevol persona amb accés a Internet. Un altra barrera que s'ha trencat és la problemàtica de la participació democràtica de la societat. Amb el Web 1.0, pàgines web estàtiques, l'usuari, tret que tinguera uns coneixements tècnics en creació de webs, era un simple consumidor d'informació. Amb l'aparició del Web 2.0, qualsevol usuari amb un xicoteta dedicació pot convertir-se en productor d'informació. A banda, aquesta millora fa que les pàgines web siguen dinàmiques, en definitiva, proporciona les eines necessàries per a modificar o afegir informació sense massa esforç. Alguns exemples d'utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), en totes les seves vessants, des de l'ús de la missatgeria mòbil fins les tecnologies que brinda la xarxa, poden ser les mobilitzacions en contra de conflictes bèl·lics (moviment en contra la guerra d'Iraq), el sorgiment de plataformes que mitjançant la xarxa i altres tecnologies (radio, televisió) autogestionen informació lliure sense estar manipulada pels grans lobbys de la comunicació en mobilitzacions en contra de les cimeres del G8, Indymedia és un clar exemple.
Vist açò ara cal fer un anàlisi de si la informació que els moviments socials publiquen en la xarxa arriba a tot el món. Per a fer aquest anàlisi ens centrarem en l'estat espanyol i utilitzarem les dades que apareixen a l'estudi “Internet y participación política” realitzat pel Centre de Investigacions Sociològiques (CIS), basant-se en les dades recollides a l'enquesta 2736 del CIS. Les dades obtingudes, tot i ser del 2007, demostren que a l'estat espanyol existeix una fractura digital (ii) fruit de diferents factors, ja siga l'edat, el nivell d'estudis o el nivell d'ingressos econòmics.
Anem a mirar quin és l'ús d'Internet d'una forma general centrant-nos en cada factor. Si observem el primer factor reflectit en la il·lustració 1, ús d'Internet per grups d'edat, trobarem que hi ha una gran diferència d'accés depenent de l'edat. Hi ha un 85% de la gent entre 18 i 29 anys que utilitza Internet, xifra que es va veient disminuïda a mesura que avancem en l'edat arribant a un 4% en la gent major de 70 anys. En la il·lustració 2 observem que hi ha un canvi molt ampli entre el nombre d'usuaris del nivell de primaria i secundaria, estabilitzant-se en el graus superiors.
Per finalitzar, la il·lustració 3 torna a evidenciar aquesta fractura, sols un 15% de la gent que ingressa com a molt 900€ accedeix a Internet mentre que a mesura que els ingressos van augmentant també va augmentant el percentatge d'accés.
Així doncs, podem concloure dient que els moviments socials no poden centrar-se a dia d'avui sols en l'ús de les TIC per a portar a terme les seves tasques deixant de banda els models tradicionals de funcionar. S'ha de trobar una fusió entre les dues formes que a priori no podem definir ja que depèn del sector de la societat al que el moviment social es vulga adreçar.
 |
| Il·lustració 1 |
 |
| Il·lustració 2 |
Per finalitzar, la il·lustració 3 torna a evidenciar aquesta fractura, sols un 15% de la gent que ingressa com a molt 900€ accedeix a Internet mentre que a mesura que els ingressos van augmentant també va augmentant el percentatge d'accés.
 |
| Il·lustració 3 |
2. TIC i 15-M
El moviment 15-M, o altrament conegut com Indignats, és un moviment que va sorgir el maig de 2011 a l'estat espanyol arran del descontent de la societat amb l'actual sistema polític i la desconfiança amb la classe política. Convocades mobilitzacions en diferents ciutats de l'estat per al dia 15 de maig, d'ací el seu nom, després d'una gran afluència de participants, la convocatòria de Madrid decideix acampar la plaça de la Porta del Sol. Aquesta acampada va ser secundada en els següents dies per altres ciutats, com per exemple Barcelona, València, Granada o Castelló de la Plana.
No obstant, després d'aquesta introducció explicativa sobre el 15-M, aquest treball es centra en l'estudi sobre com es va vertebrar i gestar el moviment gràcies a les xarxes socials, en concret la xarxa de microblogging Twitter, deixant al marge les connotacions polítiques i socials del moviment. També cal mencionar que aquest moviment no s'ha centrat sols en les ofertes comercials de xarxes socials ja que passat un temps va començar a utilitzar la xarxa N-1, dispositiu tecnopolític sense ànim de lucre que pretén ampliar les possibilitats de crear i difondre continguts utilitzant eines lliures, desenvolupades i autogestionades des d'una ètica horitzontal i antagonista per a la base i des de la base (iii). Com diu Valderrama (2008), els moviments socials poden optar per acollir-se plenament a les plataformes tecnosimbòliques que les TIC proposen, les quals des del seu disseny mateix es troben generalment travessades pels interessos del mercat i per hegemonies de divers tipus, o poden per contra redissenyar-les via l'apropiació mateixa, l'adaptació cultural o la transferència tecnològica crítica en funció del seu propi projecte polític.
Si analitzem certs antecedents de la història recent de l'estat, trobem a l'any 2004 el que es podria considerar la primera pràctica de ciberactivisme. Ens referim a les mobilitzacions per a protestar per la política d'informació del govern sobre l'autoria dels atemptats, on les persones es van cridar als carrers mitjançant els sistema de missatgeria SMS. Des d'aquest any fins al 2011 no s'ha donat cap altre moviment, que sorgit en el món virtual, haja eixit al carrer per a fer “públiques” les seves demandes, com és el cas del opositors a la “Ley Sinde”, que al igual que el 15-M utilitzaven, i utilitzen, Twitter com a eina de difusió. Tan mateix, cal dir que es pot considerar a aquests dos moviments, entre altres, com a antecessors del moviment d'estudi.
Una qüestió que ronda pel cap és, com és possible que aquest moviment haja saltat del món virtual al món real? Per una banda podríem trobar la fàcil empatia de la societat amb les seves demandes. Conceptes com “democràcia real” o “no ens representen” són fàcilment adquirits tenint en compte la situació de crisi que vivim i el descrèdit que s'ha llaurat la classe política pels nombrosos cassos de corrupció. Per un altra banda trobem tot lo referent a les xarxes socials i com de fàcil i ràpid és fer circular la informació, mencionat en l'apartat anterior. Si mirem la topologia d'aquestes xarxes trobem que són l'espai idoni per a l'exposició d'idees i el seu posterior debat, així com la seva expansió. Per últim, tal vegada aquesta diferencia entre on line i off line ha perdut (part de) sentit. (Ferreras:2011).
 |
| Il·lustració 4 |
 |
| Il·lustració 5 |
Aquest resó no es va quedar sols dins de les fronteres de l'estat però. L'essència global d'aquestes xarxes va fer possible que es visualitzara el moviment en altres indrets del nostre planeta. El dia 21 de maig Spain fou la paraula més buscada a l'edició online del periòdic estatunidenc The New York Times, el diari Washington Post informava el dia 16 de maig de les manifestacions del 15-M (Ferreras:2011) i es van donar mostres de suport mitjançant concentracions i altres accions davant les ambaixades espanyoles en diferents ciutats europees, com és el cas de París, Berlín o Lisboa, així com en altres països fora del continent europeu, com per exemple Marroc, Israel o Estats Units.
No obstant, després d'observar aquesta participació queda per estudiar quina ha estat la influència als mitjans de comunicació i als partits polítics. Si fem una ullada a les notícies, ja siguen en paper, en imatge a través de la televisió o en format digital, dels principals diaris o televisions, els quals també tenen els seus usuaris corresponents a Twitter, observem que aquests mitjans de comunicació no en van fer quasi difusió fins que la junta electoral de Madrid prohibirà l'acampada d'aquesta ciutat el dijous abans de les eleccions.
Pel que respecta a l'ús que els partits polítics o en defecte els seus dirigents s'observa que l'ús que li donen a aquestes xarxes és limita a l'enviament d'informació sense prestar atenció a l'activitat que allà es dona, en definitiva, sense prestar atenció a les inquietuds d'una part del poble. La gran majoria dels polítics no van preveure aquestes mobilitzacions i els va agafar un poc desprevinguts, fet que s'evidencia amb el canvi de les agendes polítiques a pocs dies de les eleccions.
Després d'aquest anàlisi de dades centrant-nos en un cas concret i recent de moviment social que es va gestar mitjançant la utilització de les noves tecnologies es pot arribar a la conclusió de que s'ha obert un nou horitzó, un nou front de “lluita” per als moviments socials i en general per a tota activitat social o política, actualment desaprofitat. Ja no val seguir amb les velles pràctiques utilitzades en la comunicació. Les noves tecnologies no han de ser un nou canal “estàtic” de difusió, s'han de convertir en un canal “dinàmic” de comunicació on els usuaris, en definitiva la societat, puga interactuar lliurement expressant i debatin les seves idees i inquietuds. S'ha de passar de mers consumidors a ser també productors d'informació, cosa que, generalment a dia d'avui, encara no es dona.
3. Bibliografia
Anduiza, E., Cantijoch, M., Gallego, A., Salcedo, J. (2007) <<Internet y participación política en España>>, Opiniones y Actitudes, 63, Centro de Investigaciones Sociológicas
Ferreras, E.M. (2011) <<El movimiento 15-M y su evolución en Twitter>>, TELOS, Octubre – Desembre, Fundación Telefonica
Valderrama, C.E. (2008) <<Movimientos sociales: TIC y prácticas políticas>>, Nomadas, 28, Universidad Central de Colombia
Anduiza, E., Cantijoch, M., Gallego, A., Salcedo, J. (2007) <<Internet y participación política en España>>, Opiniones y Actitudes, 63, Centro de Investigaciones Sociológicas
Ferreras, E.M. (2011) <<El movimiento 15-M y su evolución en Twitter>>, TELOS, Octubre – Desembre, Fundación Telefonica
Valderrama, C.E. (2008) <<Movimientos sociales: TIC y prácticas políticas>>, Nomadas, 28, Universidad Central de Colombia
(i) Definició extreta de la viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_social)
(ii) Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fractura_digital
(iii) Definició extreta del web de N-1 (https://n-1.cc/pg/expages/read/About/)
"Levantate y anda"
Podria fer una exposició dels fets que per tots és conegut o pegar ací una xapa de les raons per les quals la gent no fa esport i cada vegada és més sedentària, però no ho vaig a fer. Simplement em vaig a limitar a fer una crida! Gent, alceu-vos de les cadires, desengatgeu el vostre cul i camineu. Feu qualsevol tipus d'esport, anar en bicicleta, senderisme, apunteu-se i aneu a algun gimnàs, qualsevol art marcial... però feu alguna cosa! Guanyareu en salut i sereu més feliços! Demà dilluns em fique les piles de nou després de la parada pels exàmens! Em rebenta estar assegut tantes hores! Que ja em fan mal els genolls, redeu!
I recordeu, ell també vos ho recomana!
 |
| "Levantate y anda" |
dilluns, 2 de gener del 2012
Feliç? any nou
Ara mateix estic ací, assegut davant l'ordinador, amb les mans al teclat sense saber ben bé que escriure. Són massa les coses que em passen pel cap, tantes, que no sabria distingir-les i molt possiblement no apareixeran en aquesta entrada totes. Em sento com frustrat i això em rebenta. Tinc vint i sis anys, estic estudiant una carrera que tindria que haver acabat en vint i un. No tinc parella, ni estable, ni rotllet, ni res de res. Tampoc tinc la sensació de ser estimat per cap dona. I no estic parlant de l'estima d'una mare o d'una amiga. Entre altres, però, aquestes són les de més pes.
Amb el canvi d'any he mirat cap enrere, analitze i veig una vida “buida”, almenys per a mi, i això m'entristeix. Tal vegada m'estiga fent major... lo únic que se és que d'ací una setmana comencen els exàmens i el meu cap està en tot menys en el que ha d'estar, l'estudi, i això és el que m'ha de preocupar ara mateix.
Amb el canvi d'any he mirat cap enrere, analitze i veig una vida “buida”, almenys per a mi, i això m'entristeix. Tal vegada m'estiga fent major... lo únic que se és que d'ací una setmana comencen els exàmens i el meu cap està en tot menys en el que ha d'estar, l'estudi, i això és el que m'ha de preocupar ara mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)