"La solitud, llevat d'excepcions, és una experiència indesitjada similar a la depressió i l'ansietat. És diferent de l'aïllament social i reflecteix una percepció de l'individu respecte a la seva xarxa de relacions socials, bé perquè aquesta xarxa és escassa o perquè la relació és insatisfactòria o massa superficial. Es distingeixen dos tipus de solitud: l'emocional, o absència d'una relació intensa amb una altra persona que ens produeixi satisfacció i seguretat, i la social, que suposa la no-pertinença a un grup que ajudi l'individu a compartir interessos i preocupacions. D'altra banda, sembla que la solitud està relacionada amb la capacitat de les persones per manifestar els seus sentiments i opinions."
Tinc la sensació d'estar sol i al llegir el text aquest m'he sentit molt identificat amb el segon tipus de solitud que hi diu. Trobe a faltar un grup d'amics fixe, un grup de gent que saps que pots contar amb ells. Tinc molta gent coneguda, alguns amics, però la distància, menuda ja que són dels pobles veïns, és un impediment, almenys per a mi, per a mantenir una relació forta amb aquesta gent. Veig com les nostres vides evolucionen de forma diferent. Veig que cada vegada que quede amb ells han passat coses noves que m'he perdut i em sento com un extrany. Com si no formara part de les seves vides.
Intente buscar una sol·lució però no se m'ocorre cap. Que penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada